Los polos del universo Mishima
Hasta hace un tiempo Mishima significaba para mí literatura de la buena, de calidad reposada y ritmo suave. Las novelas del gran escritor japonés me atraparon desde la primera letra, sumergiéndome en su universo particular de diálogos, paisajes naturales y exaltación de silencios.
Mishima, que en realidad se llamaba Hiraoka Kimitake, consigue dotar a sus historias de un halo romántico en perfecta sintonía con la naturaleza, con constantes evocaciones a la madre tierra y sucesión de escenas donde el verdadero protagonista es el mar, la montaña, la vegetación o el cielo, elementos que hace fluir con cirujana precisión haciendo que el lector acabe percibiendo con toda claridad el rumor del oleaje de sus historias.
En la novela que lleva ese mismo nombre, “el rumor del oleaje”, el autor nos guía por una historia que es una inmensa oda al amor, pero no a un amor cualquiera, sino al amor adolescente, puro, intenso, incondicional y absolutamente embriagador, ese amor que absorbe cada pensamiento, que se nutre de cada paso y que late en hermosa y sencilla armonía con la vida dura y sacrificada de la sociedad pesquera en la que viven los protaginistas.
A este universo Mishima se unió hace unos años un grupo de música catalán que puede presumir de portar ese gran nombre con mucha dignidad, elegancia y grandes dosis de calidad.
Bajo la dirección de David Carabén encabezan la nueva ola de pop rock catalana en compañía de grupos como Manel, Els amics de les arts, Quart primera o los mallorquines Antònia Font.
Y en este universo paralelo de música y literatura me he quedado atrapado, bajo la batuta del Mishima japonés, la pluma de los Mishima catalanes y el sabor de lo que merece ser disfrutado lentamente.
Os dejo una deliciosa canción cantada en directo, “….el que trobo dolç a tu t’amarga….”
Guardiola, nada más y nada menos que Pep
Como todos sabéis este blog que empecé hace muy poquito lo hago en castellano, pero hoy me tomaré una pequeña licencia en honor de una gran hombre, Pep Guardiola, y esto lo hago porque cuando me viene a la cabeza su imagen solo puedo pensar en catalán.
L’actual entrenador del Barça ha rebut avui la medalla d’or del Parlament de Catalunya, una distinció que s’atorga només a personatges molt especials i singulars que es donen de tant en tant. En Pep Guardiola és un d’ells sense cap mena de dubte, i ho és sobretot per la manera senzilla i planera que té d’afrontar les coses, d’explicar-les, de sentir-les i de transmetre-les.
Actualment hi ha poques persones a Catalunya, Espanya o la resta d’Europa que siguin tan admirades com el noi de Santpedor, i les virtuts que han portat a reconeixement tan unànim son molt lluny de ser només les esportives.
Al món de l’esport com al dels negocis o qualsevol activitat de la vida hi ha persones que neixen amb un do especial que després saben cultivar i treballar amb esforç i dedicació, les quals trascendeixen als seus companys de professió, però que son lloades pels seus mèrits professionals per damunt de qualsevol altre consideració, pocs son els escollits que sent els millors en el seu camp i havent assaborit les mels de l’èxit d’una manera sense precedents siguin pujats als altars pels seus mèrits personals i humans.
Guardiola és una d’aquestes persones, sensible quan s’ha de ser, enèrgic per escometre tot allò que la vida li posa al davant, comprensiu amb les situacions complicades dels demés, lleial com pocs als seus, compromès amb un club, una nació, uns amics i una família, líder sense voler ser-ho, referent que no vol ser referència i que per aquest mateix motiu encara ho és més, perquè la seva humiltat en la victòria i en la derrota ens ensenya el camí que hauríem d’empendre com a societat, apassionat de la seva vida personal i professional, passió que desferma a tot el que s’hi acosta i que atravessa les pantalles, les ciutats i els països, perquè el Guardiola és un dels nostres, però és de tothom, i aquesta universalitat i obertura de mires han de ser el nostre model.
Felicitats Pep Guardiola i gràcies per ser tan normal.
Us deixo una cançó que gairebé tots coneixereu i que parla d’això, de la gent normal, en un muntatge que va fer Barça TV i en que tot comença amb unes paraules del Pep, que la disfruteu!
