Guardiola, nada más y nada menos que Pep
Como todos sabéis este blog que empecé hace muy poquito lo hago en castellano, pero hoy me tomaré una pequeña licencia en honor de una gran hombre, Pep Guardiola, y esto lo hago porque cuando me viene a la cabeza su imagen solo puedo pensar en catalán.
L’actual entrenador del Barça ha rebut avui la medalla d’or del Parlament de Catalunya, una distinció que s’atorga només a personatges molt especials i singulars que es donen de tant en tant. En Pep Guardiola és un d’ells sense cap mena de dubte, i ho és sobretot per la manera senzilla i planera que té d’afrontar les coses, d’explicar-les, de sentir-les i de transmetre-les.
Actualment hi ha poques persones a Catalunya, Espanya o la resta d’Europa que siguin tan admirades com el noi de Santpedor, i les virtuts que han portat a reconeixement tan unànim son molt lluny de ser només les esportives.
Al món de l’esport com al dels negocis o qualsevol activitat de la vida hi ha persones que neixen amb un do especial que després saben cultivar i treballar amb esforç i dedicació, les quals trascendeixen als seus companys de professió, però que son lloades pels seus mèrits professionals per damunt de qualsevol altre consideració, pocs son els escollits que sent els millors en el seu camp i havent assaborit les mels de l’èxit d’una manera sense precedents siguin pujats als altars pels seus mèrits personals i humans.
Guardiola és una d’aquestes persones, sensible quan s’ha de ser, enèrgic per escometre tot allò que la vida li posa al davant, comprensiu amb les situacions complicades dels demés, lleial com pocs als seus, compromès amb un club, una nació, uns amics i una família, líder sense voler ser-ho, referent que no vol ser referència i que per aquest mateix motiu encara ho és més, perquè la seva humiltat en la victòria i en la derrota ens ensenya el camí que hauríem d’empendre com a societat, apassionat de la seva vida personal i professional, passió que desferma a tot el que s’hi acosta i que atravessa les pantalles, les ciutats i els països, perquè el Guardiola és un dels nostres, però és de tothom, i aquesta universalitat i obertura de mires han de ser el nostre model.
Felicitats Pep Guardiola i gràcies per ser tan normal.
Us deixo una cançó que gairebé tots coneixereu i que parla d’això, de la gent normal, en un muntatge que va fer Barça TV i en que tot comença amb unes paraules del Pep, que la disfruteu!
Medalla merecidísima
.jpg "Natalia Rodriguez")
Natalia Rodríguez se ha hecho con una medalla de bronce que sabe a oro, a ese oro que merece y que ya conquistó, aunque al final los jueces decidieran arrebatárselo en una decisión más que discutible. La atleta tarraconense ha hecho gala de su habitual estilo conservador al principio para atacar en la parte final de la prueba, aunque esta vez, al contrario de lo que suele hacer, ha decidido atacar desde más lejos, llevada por una inmensa confianza en sus fuerzas.
Al final esa elección ha hecho que en los últimos metros se haya visto rebasada por la estadounidense Jennifer Barringer Simpson y la británica Hannah England.
Este bronce sirve para premiar a una atleta estupenda, con un coraje y una determinación que la han hecho merecedora de este premio.
Al final la vida siempre recompensa a aquellos que perseveran en sus sueños, y Natalia es un ejemplo clarísimo de a donde te puede llevar la constancia, la valentía y la determinación en conseguir aquello que te propones, por eso este bronce es más de oro que nunca.
Felicidades Natalia!
